Què és ANFE de Barcelona?
Va ser erigida com a persona moral per Decret episcopal del 15 de gener de 1951. És la Secció local, circumscrita a la ciutat de Barcelona, de les organitzacions nacional i diocesana de l’Adoració Nocturna Femenina. Es regeix pels Estatuts de l’Adoració Nocturna Femenina de Espanya i pel Reglament propi.
La finalitat de l’Associació és: adorar i vetllar davant Jesucrist Sagramentat, durant la nit, unida al culte de tota l’Església. I també, d’acord amb el seu esperit contemplatiu i expiatori, té la missió de promoure altres formes de devoció i culte a la Sagrada Eucaristia en perfecta obediència a la jerarquia eclesiàstica.
Està erigida en l’oratori públic –església del Santíssim Sagrament– situat al carrer Aragó, 268, de Barcelona, en el centre mateix de la ciutat.
Qui formem part de l’ANFE?
Un grup de cristianes seglars que sentim la necessitat del silenci i l’oració en las hores de la nit, en resposta a la crida de Jesús: Vetlleu amb mi!
Pot ser adoradora tota persona major d’edat que conegui suficientment l’espiritualitat de l’Associació i el compromís formal en el qual aquesta espiritualitat es concreta, i que vulgui viure-la.
Tota adoradora activa es compromet a assistir personalment a una vigília ordinària mensual.
Pertànyer a ANFE és compatible amb la pertinença a altres associacions. I no solament compatible, sinó energia vitalitzadora d’aquestes altres associacions i obres de l’Església. L’experiència demostra que ho és l’adoració eucarística.
L’associada a ANFE ha de sentir-se, vinculada a aquest grup, amb les seves pròpies característiques, i convocada als actes generals –assemblees, celebracions extraordinàries, etc.– que es celebren durant l’any. ANFE necessita el zel entusiasta i la col·laboració i comunió entre les adoradores per tal de realitzar la missió que li ha estat encomanada: ser sempre «porció viva i perseverant de l’Església que prega» en les hores de la nit.
Què fem?
ADOREM VETLLANT DAVANT JESÚS,
VIU I PRESENT EN LA EUCARISTIA,
UNIDES AL SACRIFICI REDEMPTOR DE CRIST,
SUCCEINT-NOS DURANT LA NIT,
EN NOM DE L’ESGLÉSIA
I REPRESENTANT TOTA LA HUMANITAT.
Com ho fem?
Ens trobem una nit al mes. Adorem i preguem en les hores nocturnes el Santíssim Sagrament que brolla del Sacrifici redemptor de Crist, que ens és donat en comunió, i que es fa presència viva entre els homes. «Aquest sacrifici és tan decisiu per a la salvació del gènere humà –recorda sant Joan Pau II– que Jesucrist l’acomplí i tornà al Pare només després d’haver-nos deixat el mitjà per a participar-hi, com si hi haguéssim estat presents» (EE, 11).
«Maria, com a Mare de l’Església, és present en cadascuna de les nostres celebracions eucarístiques» (EE, 57).
Maria urgeix la nostra responsabilitat missionera «d’incorporar-nos de manera efectiva a la funció salvadora de l’Església, la qual té encomanada l’aplicació de la Redempció de Crist a tots els homes» (sant Joan Pau II, als adora-dors nocturns, 31-10-1983).
Perllonguem l’adoració i l’oració davant la Presència real i viva de Jesús en el Santíssim Sagrament, durant tota la nit.
Distribuïm les hores entre totes les assistents, en torns de vetlla, de manera que entre totes cobrim la nit sense interrupció.
Comencem cada torn de vetlla amb el rés de la Litúrgia de les Hores, que és l’oració oficial de l’Església, que referim al Poble de Déu del qual formem part i que en la nit substituïm en la funció adoradora del Senyor. Amb una llarga estona d’oració personal en silenci intentem despertar en nosaltres el ferment de contemplació que tots portem en el nostre interior, però que podria restar adormit pel soroll exterior. Solidàries amb la reparació del pecat dels homes, elevem al Senyor unes pregàries expiatòries.
En acabar els torns nocturns, es reuneix tot el grup a punta de dia, per lloar comunitàriament el Senyor, amb el rés de Laudes.
Vetllem a Jesús, espòs de l’Església, i amb Ell, en Ell i per Ell, ens comprometem en la salvació del món. Aquest és també el significat del petit sacrifici –ben compensat– que implica vèncer la son, suportar el cansament i desinstal·lar-nos de la comoditat de la llar. Tot això impulsat per l’amor de Crist que dóna valor a aquesta nit passada en la seva companyia.
En el mateix edifici de l’església del carrer Aragó hi ha cel·les per descansar mentre vetllen les adoradores dels altres torns.
Què oferim
El tresor que ens ha estat confiat és valuós (2Tm 1,14). Demanem a Maria que ens ajudi a guardar-lo amb l’acció de l’Esperit Sant que habita en nosaltres, a viure’l plenament, i a transmetre’l.
Us oferim la possibilitat de vetllar davant i amb Jesús Eucaristia una nit al mes, de forma comunitària, en nom de l’Església i representant tots els homes i dones, els nostres germans.
Sant Joan Pau II deia també als adoradors nocturns: «L’Església i el món tenen una gran necessitat del culte eucarístic. Jesús ens espera en el seu sagrament de l’amor. No escassegem temps per trobar-lo en l’adoració, en la contemplació… Que no cessi mai la nostra adoració… Desitjo recordar que el culte eucarístic constitueix l’ànima de tota la vida cristiana» (22-2-1980). Ser, amb l’Esperit de Crist, ànima del món, quina vocació!
Es Jesús qui ens demana: Vetlleu!… Vetlleu amb mi!… I, com deia Hermann Cohen –promotor de l’adoració nocturna entre els seglars, fundador de la associació de l’Adoració nocturna–, avui i aquí, Crist és l’Eucaristia. ¡Tot està a punt per a la gran nit del mes! Veniu i veureu!