Senyor, doneu-nos sempre el vostre Pa!

Misteri d’Amor diví

Ningú no té un amor més gran que aquest de donar la pròpia vida pels seus amics (Jn 15, 13)

Així definí nostre Senyor l’amor més gran. Però l’Eucaristia –expressa san Manuel González– és un amor encara molt més gran, infinitament més gran que el més gran amor entre els homes. Perquè l’Eucaristia és donar la vida pels amics i pels enemics, no una vegada, sinó innombrables, constantment, fins el final dels temps!

Agraeixo de tot cor al senyor rector de la parròquia de Sant Joan Baptista de Santa Coloma de Gramenet, Mn. Francesc Espinar, per haver-me “obligat” a reflexionar-ho i a fer-me, aquesta pregunta: Valoro prou l’Amor infinit de Déu fet HOME per a redimir-me i fet PA per a cristificar-me? Us ho explico:

La parròquia de Sant Joan Baptista, del barri Fondo de Santa Coloma, compleix 50 anys de vida. Entre el desplegament d’actes jubilars, el seu rector emva demanar una xerradeta sobre Milagros eucarísticos de cada día que cambian vidas, no a títol personal, sinó com a representant de l’ANFE. Va ser la tarda solejada del 17 de juny, vigília del Corpus Christi, com a preàmbul de la “nostra NIT” de Corpus a la parròquia de laMare de Déu dels Àngels. Si m’atreveixo a publicar-la al Laudate Dóminum, és per tres motius: perquè va ser un suggeriment a l’ANFE, perquè m’ho han demanat la M. Josep Bartulí i la M. Dolores Estévez (i tinc per norma no negar res, si puc, a cap adoradora), i per a donar-vos l’ocasió d’afegir-hi tot allò que hi trobeu a faltar.

No podem refusar cap ocasió de testimoniar el que hem vist i sentit. Si se’ns fa muntanya… Maria no dubtà d’anar diligentment a la muntanya (Lc 1, 39), i la culminà amb un Magníficat… I us haig de dir que, en aquest cas, vaig ser jo l’edificada. Quina gent més maca! Amb quin entusiasme preparaven la solemnitat del Corpus Christi! Que n’és de gran l’Església!

Que tingueu, arreu on us trobem, un bon i profitós estiu.