Maria –portadora de Jesús en el seu si, primer ostensori– i Josep es “desinstal·len” de Natzaret i cuiten cap a Betlehem, Casa del Pa, bressol de David i casal del seu llinatge.

Amb la pressa de Maria

Diu sant Lluís Maria Grignion de Montfort: «Tal com per Maria va venir Déu al món la primera vegada…, ¿no es podria dir també que per Maria vindrà la segona vegada, com tota l’Església ho espera, per regnar arreu del món?». I expressa el sant, que la presència de Maria en l’Església, és cada cop més visible i augura que s’acosta el Regne de Crist, en el qual totes les coses seran restaurades en Ell.

A París –la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa es presenta com a Reina del Món, i el Papa Pius XI la proclamà Reina de les Missions. A Lourdes és salut dels malalts de cos i d’ànima. A Fàtima, convoca a un moviment universal d’oració i penitència per a obtenir la conversió dels homes a Déu i el do de la pau. Estem en el llindar del centenari del que va ser –en paraules d’un jove sacerdot poeta, avui bisbe Casaldàliga– una «irrupció escandalosa del sobrenatural en el nostre món descregut».

Maria té pressa per desvetllar-nos. «Ja és hora de desvetllar-nos; perquè ara la salvació és més prop nostre que no quan vam creure. La nit és avançada i el dia s’acosta». «Ya es hora de levantarnos del sueño, porque nuestra salvación está ahora más cercana que cuando creímos. La noche va muy avanzada y se acerca ya el día» (Romans 13, 11-12).

Advent és temps d’espera vigilant. L’ANFE ens dóna l’oportunitat de vetllar amb Jesús, en nom de l’Església i en representació de tota la humanitat, en l’escola de Maria, la «primera i incomparable adoradora de Crist eucarístic», com recordà el Papa Benet XVI (9-XI-2006).

I, en la memorable peregrinació a Roma, el 31 d’octubre de 1983, sant Joan Pau II deia als adoradors i adoradores, que Maria ens ensenya a ser «l’Església del nou Advent, l’Església que es prepara contínuament a la nova vinguda del Senyor, l’Església de l’Eucaristia i de la Penitència».

El Nou Testament comença amb un Veniu, Senyor! I amb un Amén: el fiat de Maria. I acaba amb l’Amén. Marana tha! Veniu, Senyor Jesús! de l’Apocalipsi de sant Joan (22,20), el deixeble que, al peu de la creu, rebé dels llavis de Jesús el seu preuadíssim regal per a tots els redimits: Fill, aquí tens la teva Mare! (Jo 19, 26-27).

Esperem el vostre retorn, Senyor Jesús! Aquest crit és –des de l’última reforma litúrgica conciliar– el clam unànime de l’Església, en tots els indrets del món i a cada instant, allà on es celebra la Eucaristia. Repetim-ho amb força: Marana tha! Veniu, Senyor Jesús! ¡Ven, Señor Jesús! Mortem tuam annuntiámus, Dómine, et tuam resurrectiónem confitémur, donec vénias!